El món dels criptoactius està experimentant un canvi significatiu amb l’arribada de la regulació de la Unió Europea coneguda com a Markets in Crypto Assets (MiCA). Aquesta regulació, que ha estat objecte d’intensos debats durant més de dos anys, té com a objectiu establir un marc regulatori unificat per als criptoactius a la UE.
Què és MiCA?
MiCA és un conjunt de normes que busquen regular l’emissió i admissió a negociació de criptoactius, introduir la concessió de llicències per a proveïdors de serveis de criptoactius i aclarir les obligacions regulatòries per als emissors de tokens i proveïdors de serveis de criptoactius. Aquesta regulació és un pas important per unificar l’enfocament regulatori en els 27 estats membres de la UE.
A qui afecta MiCA?
MiCA s’adreça a tres categories de participants: els emissors de criptoactius, els Proveïdors de Serveis de Criptoactius (CASP) i qualsevol persona que realitzi operacions amb criptoactius admesos en una plataforma de negociació de criptoactius gestionada per un CASP autoritzat. Els emissors de criptoactius no es refereixen necessàriament a l’entitat o empresa que va crear els criptoactius. Més aviat, l’emissor d’un criptoactiu és l’entitat legal que presenta al públic qualsevol tipus de criptoactius o «busca l’admissió d’aquests criptoactius en una plataforma de negociació de criptoactius». El marc regulatori aplicable també dependrà del tipus de criptoactiu que s’ofereixi.
Quins serveis regula MiCA
MiCA regula diversos tipus de serveis, incloent-hi la custòdia i administració de criptoactius en nom de tercers, l’operació d’una plataforma de negociació per a criptoactius, l’intercanvi de criptoactius per fons i altres criptoactius, i la gestió de cartera en criptoactius. Segons MiCA, tots els CASP han de complir amb les obligacions generals següents: estar autoritzat per una autoritat competent en un estat membre de la UE, complir amb els requisits del capital mínim, actuar amb honestedat, equitat i professionalitat en interès dels clients, salvaguardar els criptoactius i fons dels clients i evitar el seu ús en el seu propi interès, assegurar la bona reputació, coneixement, experiència i habilitats dels membres de l’òrgan de direcció, establir polítiques i procediments adequats, inclosa la prevenció del rentat de diners (AML), continuïtat de serveis i seguretat de dades, establir i mantenir procediments efectius per al maneig de queixes, mantenir i operar una política efectiva per prevenir conflictes d’interessos.
Següent pas
L’arribada de MiCA és una fita important en el sector dels criptoactius. Tot i que encara hi ha àrees que necessiten ser abordades, com la regulació dels NFTs i les plataformes de finances descentralitzades, MiCA proporciona un marc regulatori sòlid que permetrà als actors del sector operar amb més seguretat i confiança. No obstant això, MiCA no recull aspectes clau com una clara regulació per a NFTs, les plataformes de finances descentralitzades, les DAO, o fins i tot completa claredat (pot quedar a interpretació en determinats casos d’ús) sobre quan un dipòsit tokenitzat és e-money token i quan no.
Referent a això, no hi ha dubte que els actors del sector, nadius o no, tenen feina per davant per adaptar-se a la norma. Els actors nadius, com els exchanges i els custodis d’actius digitals, hauran de dur a terme anàlisis de polítiques i procediments a tots els nivells, i definir plans d’acció que els permetin adequar la seva realitat a l’exigència del reglament per poder optar a llicència.
D’altra banda, els actors tradicionals, com els bancs i dipositaris, encara que exempts de requisits de llicència, de cara a oferir aquesta nova tipologia de serveis, hauran de realitzar adaptacions en les seves polítiques i controls per manejar una nova tipologia d’actius i respondre a noves variants de risc dins de les verticals de risc que ja gestionen.
A més, els supervisors i reguladors hauran d’ajudar a la digestió de la norma mitjançant guies que aterrin les obligacions, així com, especialment els supervisors, treballar en mecanismes i solucions que els permetin monitoritzar nous tipus d’operativa.
En definitiva, arribats a aquest punt els diferents actors del sector hauran de fer front a múltiples reptes i, en aquest sentit, necessitaran ajuda per realitzar una adequada interpretació del reglament, no només des de l’àmbit legal i regulatori, sinó també des de les seves implicacions operatives i de riscos. Al seu torn, les organitzacions hauran d’adaptar els seus models operatius i de risc, incloent-hi el desenvolupament de polítiques i procediments concrets. A més de necessitar suport per al llançament de noves línies de negoci dins del marc del reglament i d’aplicació a llicències.