En el món de la tecnologia blockchain, una innovació ha estat guanyant terreny i captant l’atenció d’experts i interessats: les Organitzacions Autònomes Descentralitzades, o DAOs per les seves sigles en anglès. A diferència de les organitzacions tradicionals, les DAOs no són gestionades per persones o entitats jeràrquiques, sinó per un conjunt de regles intel•ligents i transparents. Això els permet operar de manera autònoma i descentralitzada, sense la necessitat d’intermediaris o autoritats centrals.

Les DAOs operen en un espai que no està subjecte a una regulació o llei específica, gràcies a la seva naturalesa descentralitzada.

Es basen en smart contracts que s’executen en una cadena de blocs (blockchain), coordinant l’organització de manera autònoma. Aquests smart contracts poden variar en complexitat, depenent de com s’hagin programat inicialment. No obstant això, un cop es publiquen a la blockchain, es tornen transparents i immutables. Això significa que qualsevol persona pot revisar el seu funcionament i les regles programades en el seu interior, amb la certesa que no s’alteraran en el futur.

Com que els smart contracts són fragments de codi informàtic, és a dir, un llenguatge purament digital, permeten un nou grau de cooperació. Poden gestionar la presa de decisions entre humans, màquines i altres smart contracts, que al seu torn poden estar controlats per altres humans, màquines i smart contracts.

Per tant, les DAOs representen una innovació tecnològica significativa que té el potencial de transformar la forma en què diferents entitats cooperin. Això es deu al altri que faciliten la creació d’organitzacions que són autònomes, autogestionades, transparents i eficients.

Funcionament de les DAOs

Les DAOs són sistemes basats en la tecnologia blockchain que operen de manera col•laborativa per complir amb un objectiu comú. Aquestes organitzacions funcionen amb un conjunt de regles transparents i programades en un smart contract, que es publica i assegura en una blockchain. Això garanteix la seva transparència i automatització.

En una DAO, els membres, ja siguin persones o entitats, poden participar i prendre decisions de forma autònoma i descentralitzada. Cada membre té una quantitat de tokens o vots que s’utilitzen per a aquest fi. Això fa que les DAOs siguin molt interessants, ja que permeten garantir la transparència i la igualtat en la presa de decisions, facilitant que tots els membres tinguin veu i vot en les determinacions que afecten l’organització.

Mecanismes de les DAOs

Una DAO opera a través de diversos mecanismes basats en la tecnologia blockchain, que inclou:

Contractes Intel•ligents (Smart Contracts): Aquests són instruccions codificades i emmagatzemades en la blockchain que s’activen automàticament quan es compleixen certs criteris predefinits. En una DAO, els contractes intel•ligents estableixen les regles i accions de l’organització, proporcionant transparència, immutabilitat i seguretat.

Protocol de Consens: Aquest mecanisme defineix les regles de l’organització i només pot ser modificat mitjançant votació col•lectiva. Això assegura que cap persona externa al grup pugui alterar les regles. Qualsevol acció que no s’adhereixi a les regles del codi serà rebutjada pel sistema.

Emissió de Tokens: Un token és una representació digital d’un actiu integrat a la blockchain. Serveix com a mitjà d’intercanvi i recompensa econòmica entre els participants de la DAO. A més, els tokens atorguen drets de vot en les decisions de l’organització, garantint la participació dels membres i la sostenibilitat econòmica de la DAO. Aquest token, en l’entorn del Reglament MiCA, cauria dins de la definició de «token d’utilitat», qüestió de summa importància a l’hora d’establir sota quina normativa s’enquadra un determinat projecte basat en tecnologia blockchain.

Blockchain: La blockchain és una base de dades distribuïda i segura que registra totes les transaccions i accions que ocorren dins de la DAO. Funciona com un llibre de registre públic que emmagatzema de manera transparent i verificable tota la informació rellevant de l’organització.

Aquests mecanismes estan interrelacionats i depenen uns dels altres per al funcionament d’una DAO.

Així, els contractes intel•ligents defineixen les regles i accions, el protocol de consens assegura el compliment d’aquestes regles, els tokens faciliten la participació i la sostenibilitat econòmica, i la blockchain registra i assegura totes les transaccions.

Junts, permeten el funcionament autònom i descentralitzat d’una DAO.

Avantatges i Reptes de les DAOs

Els principals avantatges de les DAO serien els següents:

Transparència: Les DAOs funcionen a través d’algoritmes informàtics, la qual cosa significa que no estan subjectes a la influència d’agents externs. A diferència de les institucions financeres convencionals, que depenen d’entitats governamentals i altres intermediaris, les DAOs operen de forma autònoma, sense la necessitat d’intermediaris per realitzar les seves operacions i exercir el seu control.

Autonomia enfront de Influències Externes: Les DAOs funcionen a través d’algoritmes informàtics, la qual cosa significa que no estan subjectes a la influència d’agents externs. A diferència de les institucions financeres convencionals, que depenen d’entitats governamentals i altres intermediaris, les DAOs operen de forma autònoma, sense la necessitat d’intermediaris per realitzar les seves operacions i exercir el seu control.

Automatització del seu funcionament: Les DAOs es basen en un codi informàtic que s’executa automàticament segons les regles del protocol establert. Això elimina la necessitat d’interpretar les regles d’una DAO, ja que s’activen automàticament quan es compleixen les condicions especificades.

Accessibilitat Global: Gràcies a la seva naturalesa descentralitzada, les DAOs poden proporcionar serveis a nivell mundial, sense estar limitades per fronteres geogràfiques. En lloc d’això, eliminen aquestes barreres i democratitzen l’accés a serveis per a un ampli espectre d’individus.

Malgrat els seus avantatges, les DAOs també poden tenir certs inconvenients:

Regles Complexes: La implementació d’una DAO pot ser un procés complex a causa de la naturalesa innovadora de la tecnologia blockchain. L’automatització de tasques i la presa de decisions autònomes poden ser desafiants. Un error en la programació pot tenir conseqüències econòmiques significatives, la qual cosa requereix una programació acurada i meticulosa.

Reptes Regulatoris: La regulació de les DAOs pot ser problemàtica en certes jurisdiccions, especialment en aquelles on la regulació de la tecnologia blockchain i les criptomonedes és ambigua. Això pot generar dificultats addicionals en implementar una DAO en certs contextos legals i pot requerir una diligència extra per part dels participants.

A més la seva natural vocació universal i transfronterera fa pràcticament impossible establir una sola normativa nacional, o fins i tot supranacional com pot ser l’espai europeu o estatunidenc, que reguli tots i cadascun dels aspectes d’aquest tipus d’organització, especialment en tema de responsabilitat de la DAO i/o els seus membres, argument que afrontarem en un altre post.

Desafiaments de Seguretat: Després del hackeig de diversos projectes DAO, va quedar clar que la seguretat és un aspecte crucial en aquestes organitzacions. És essencial prendre mesures per reforçar la seguretat a les DAOs, incloent-hi una revisió exhaustiva del codi i la implementació de mesures de protecció adequades per prevenir riscos futurs.

Exemples de DAOs Exitoses

Una de les primeres, si no la primera, DAO a ser llançada és TheDAO, probablement la DAO més coneguda avui en dia. La seva fama es deu a una sèrie d’esdeveniments significatius: (i) va recaptar 150 milions de dòlars (en Ethereum) en 15 dies oferint el seu propi token al públic; (ii) va ser víctima d’un atac de hackers que va substraure al voltant d’un terç dels seus fons; (iii) va recuperar els fons a través d’un «fork» de la xarxa Ethereum; i (iv) va ser objecte d’un informe de la SEC que va afirmar l’aplicabilitat de les normes sobre l’oferta pública de productes financers a les ICO.

Un aspecte interessant és que TheDAO no va ser «incorporada» en una entitat jurídica. Existia només en línia, interactuant amb el món exterior a través d’intermediaris específics. Segons els seus plans, TheDAO havia de romandre com una entitat purament digital.

Com TheDAO, poques DAO han optat conscientment per assumir una forma jurídica precisa. De les gairebé 30 DAO existents segons el lloc web deepdao.io, a data de publicació d’aquest post, sembla que poques han adoptat explícitament una forma associativa o corporativa. Entre els casos més notables, la majoria ha constituït associacions o fundacions, molt poques societats. Recentment, s’ha destacat que una de les DAO més famoses, la que gestiona l’emissió del token DAI (una criptomoneda amb una capitalització de 6 mil milions de dòlars), ha tancat la seva fundació per assolir un nivell de descentralització encara major.

Entre els exemples de DAO constituïdes utilitzant formes corporatives, val la pena esmentar el cas de dOrg, una DAO que ha aprofitat una recent innovació legislativa a l’estat nord-americà de Vermont que permet la constitució de Blockchain Limited Liability Company (societats de responsabilitat limitada que poden utilitzar explícitament mitjans basats en tecnologia DLT per expressar vots a l’assemblea o elegir els seus administradors). O el cas de TheLAO, que es va constituir com una Limited Liability Company, demostrant que potser no és necessari una intervenció legislativa que introdueixi «nous» models corporatius per permetre la incorporació de DAO.

Altres exemples són MakerDAO, un protocol de préstecs descentralitzat que utilitza la criptomoneda estable Dai; Uniswap, un protocol d’intercanvi descentralitzat que permet als usuaris intercanviar criptomonedes de forma ràpida i eficient; i Aave, una plataforma DeFi (Finances descentralitzades per la seva abreviació en anglès) de préstecs basada en Ethereum que permet als posseïdors del token AAVE o aquells que participen en l’staking d’AAVE tenir veu en la seva DAO.

Encaix normatiu: tot per fer

No hi ha dubte que les DAOs representen un canvi radical en la forma en què les organitzacions poden operar i dur a terme les seves activitats, però la normativa, com passa sempre amb l’aparició i avanç de noves tecnologies, no arriba encara trobar-lo i menys encara reconèixer-li un espai específic en el qual puguem col•locar-la i així poder «jugar» amb normes clares de convivència amb altres formes associatives ja existents en dret.

La descentralització i l’automatització que proporcionen les blockchains són la clau per permetre que les DAOs funcionin de manera independent i universal. Tot i que encara hi ha desafiaments i àrees de millora a considerar, les DAOs són una eina molt interessant que segurament seguirà evolucionant en el futur.